El sòl és la base del creixement de les plantes, donant suport a una gran varietat d'ecosistemes, des de boscos boreals fins a aiguamolls, selves, prades i praderies. Un sòl saludable dóna suport a la biodiversitat, albergant una comunitat extensa i diversa d'organismes que reciclen nutrients crítics i milloren l'estructura general del sòl. Potser el més important és que un sòl saludable contribueix a mitigar el canvi climàtic augmentant o emmagatzemant el carboni orgànic del sòl.
El Consell Científic Internacional va parlar amb Rattan Lal, professor universitari distingit de ciències del sòl i director del Centre de Gestió i Segrest de Carboni de la Universitat Estatal d'Ohio. També és expresident de la Unió Internacional de Ciències del Sòl.
"La salut del sòl i la seva gestió sostenible són d'una importància crítica per avançar Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, i concretament ODS #2 (Fam Zero), ODS #13 (Acció Climàtica) i ODS #15 (Vida a la Terra)”, va dir Lal. “A més, la salut del sòl, les plantes, els animals, les persones i el medi ambient són un i indivisible.
"La restauració i la gestió racional de la salut del sòl és fonamental per abordar la desnutrició de 821 milions de persones (la majoria al sud d'Àsia i l'Àfrica subsahariana) i 800 milions de persones desnodrides d'arreu del món".
L'ús de fosfats s'ha considerat durant molt de temps la resposta màgica als cultius d'alt rendiment i, per tant, contribueix a reduir els nivells de fam mundial. Tot i que els fosfats contribueixen a una alta producció de cultius, segons Lal, els productes químics s'han d'utilitzar amb criteri i reciclar-se tant com sigui possible.
"Si bé les estimacions recents de les reserves de fosfat disponibles indiquen un subministrament adequat durant diversos segles, aquests recursos només es troben en 5 països. Aquests països també es troben en regions geopolíticament sensibles", explica. "Per tant, la gestió i el reciclatge sostenibles dels fosfats tenen almenys dos problemes urgents que necessiten atenció".
El primer d'aquests problemes és la floració d'algues: un ràpid augment o acumulació de la població d'algues en sistemes d'aigua dolça o marina. La floració d'algues nocives conté organismes que poden reduir greument els nivells d'oxigen a les aigües naturals, matant la vida marina.
"La gestió de la salut del sòl i l'adopció de mesures efectives de conservació que redueixin els riscos d'escorrentia superficial i d'erosió del sòl són urgents i imprescindibles".
Rattan Lal
El segon problema urgent és la hipòxia, o l'oxigen esgotat en una massa d'aigua. També associada amb el creixement excessiu de certes espècies d'algues, la hipòxia pot provocar l'esgotament d'oxigen quan es descomponen. Aquests problemes poden ocórrer en gran part a causa de la contaminació de fonts no puntuals causada pel transport de fosfats i altres nutrients dels ecosistemes agrícoles a les aigües naturals. Per tant, la gestió de la salut del sòl i l'adopció de mesures efectives de conservació que redueixin els riscos d'escorrentia superficial i d'erosió del sòl són urgents i imprescindibles. Mitjançant pràctiques com l'agricultura urbana, els nutrients introduïts a les megaciutats es poden reciclar per produir una part dels aliments que es consumeixen dins dels límits de la ciutat. Una població de 7.8 milions ara, que serà principalment una població urbana de gairebé 9.8 milions l'any 2050, s'ha d'alimentar a través de l'agricultura urbana.
Durant els propers cinc anys de la dècada internacional, la IUSS continuarà la seva sèrie de llibres es publica anualment el 5 de desembre, Dia Mundial del Sòl, amb l'objectiu d'implicar els responsables polítics i la comunitat en matèria de salut del sòl. És l'esperança de la IUSS que la dècada amplifiqui la importància de la ciència del sòl per mostrar la seva importància crítica en la consecució dels ODS.
Les plantes i el sòl depenen mútuament, l'un no pot sobreviure sense l'altre, igual que la ciència i les unions científiques internacionals. A l'hora d'aconseguir els objectius ambiciosos però fonamentals esbossats a l'Agenda 2030 de les Nacions Unides, la ciència internacional i institucions com l'ISC juguen un paper crític a l'hora de fomentar i enfortir la cooperació entre els seus membres que tenen objectius comuns.
Foto: Josh Withers on Unsplash