Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos: dirigida per dones, fent avançar les dones

Aconseguir la paritat mundial de gènere ha estat un procés lent, sobretot en determinades disciplines científiques, que han continuat sent dominades constantment pels homes. De cara al Dia Internacional de la Dona, el 8 de març, parlem amb José van Dijck a la Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos, que va liderar una iniciativa per garantir que les dones qualificades tinguin un lloc a l'Acadèmia.

Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos: dirigida per dones, fent avançar les dones

El 2016, la Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos (KNAW) va fer un petit pas per a les acadèmies científiques i un pas de gegant per a la dona. En un esforç per reduir el seu desequilibri de gènere persistent, l'Acadèmia es va comprometre a reclutar deu nous membres el 2017 i sis més el 2018, tots ells dones. Abans, el 87% dels seus 557 membres eren homes. Les estadístiques de gènere de KNAW són emblemàtiques d'una crisi científica molt més gran i perpètuament ignorada.

José van Dijck

José van Dijck, expresident de KNAW, va liderar la iniciativa el 2016 que va donar lloc a 16 noves dones a l'Acadèmia. "Ja no es tracta només de promoure la igualtat de drets i l'accés a les oportunitats", diu van Dijck. "És millor per a la ciència, millor per a la humanitat i millor per al món si dones i homes participen per igual a tots els nivells de les institucions acadèmiques".

La diversitat de gènere és clau per a la qualitat de l'esforç científic. Per accelerar l'avenç de la ciència, és fonamental incloure les veus de les dones, que representen més del 50% de la població mundial. Però segons a estudiar fet per la UNESCO, menys del 30% dels investigadors del món són dones. En no abordar les barreres sistèmiques i les dinàmiques de poder desiguals que poden empènyer les dones de la ciència des del principi, les institucions científiques estan perdent més de la meitat de les idees que posseeix la població mundial. En aquest context, perseguir la ciència no només esdevé poc ètic, sinó simplement ineficaç.

“Històricament, els Països Baixos no han estat un país progressista pel que fa a la igualtat de gènere a l'àmbit acadèmic. Volia canviar això prenent la iniciativa de nomenar més dones i augmentar el percentatge de membres femenins".

José van Dijck, expresident de KNAW

Segons José van Dijck, les acadèmies han de funcionar com a líders: han de donar exemple per a la representació equilibrada dels acadèmics en termes de gènere, ètnia i origen socioeconòmic. "Quan vaig rebre un doctorat el 1992, no més del 5% dels professors eren dones", diu van Dijck. “Ara, el 2020, és una mica més del 21%.

La proposta de KNAW va ser rebuda positivament a la comunitat acadèmica en general. Com a resultat de Àngels d'Atenea, una iniciativa dissenyada per posar en relleu els reptes específics que han de superar les dones per fer realitat les seves ambicions científiques, i per eliminar aquests reptes sempre que fos possible, la ministra d'Educació holandesa de l'època, que era dona, va invertir 5 milions d'euros en el nomenament de 100 professores extra dones als Països Baixos el 2017.

Va ser fruit d'aquesta iniciativa que KNAW va decidir fer un moviment propi. El 2017 va marcar els 100th aniversari del primer nomenament d'una professora als Països Baixos: Johanna Westerdijk, nomenada a Utrecht l'any 1917. Tant l'acció de l'Acadèmia com la dels Àngels d'Atenea va ser motivada pel valor simbòlic d'aquell aniversari.

Malgrat l'èxit global de la iniciativa, van Dijck va rebre crítiques inesperades de la comunitat acadèmica internacional. “Després de ser entrevistat per un periodista de ciència, que va escriure un informe favorable, van aparèixer molts comentaris a sota a la secció de comentaris que afirmaven que les acadèmiques estaven "denigrades" per aquesta proposta, que la "qualitat" va ser descartada com a requisit estàndard per a l'admissió a la Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos, que va ser una proposta generalment "injusta"", diu Dijck. "Els comentaris s'han eliminat ara, però em va sorprendre aquesta reacció que venia principalment de companys masculins de fora dels Països Baixos".

KNAW continua el seu viatge en la paritat de gènere. A partir del juny de 2020, Ineke Sluiter assumirà la presidència de l'acadèmia holandesa. El 2010 Sluiter va rebre el Premi Spinoza, el màxim guardó científic dels Països Baixos. És una de les quatre dones científiques més importants dels Països Baixos que s'han unit Àngels d'Atenea. “El fet que l'Acadèmia hagi escollit conscientment un dels Àngels d'Atenea com a proper president és per a mi una mostra important del compromís amb la diversitat i la igualtat a l'Acadèmia en general. Em sento privilegiada de continuar la feina dels meus predecessors en aquest sentit", diu Ineke Sluiter. Esperem veure el seu lideratge a KNAW.


El Consell Internacional de la Ciència, a través del seu Pla d'Acció Avançar la ciència com a bé públic global, ha subratllat la necessitat de canviar els sistemes científics, que han de ser capaços d'adaptar-se contínuament als canvis en el coneixement, la tecnologia i les normes socials. L'ISC està desenvolupant el seu projecte, Igualtat de gènere a la ciència: de la sensibilització a la transformació, amb socis com ara GenderInSITE, El Col·laboració entre acadèmies i la Consell Global de Recerca. Durant les setmanes prèvies al Dia Internacional de la Dona, ens centrem en la conscienciació de gènere, destacant els assoliments, els reptes i les iniciatives per garantir la igualtat de gènere a la ciència i en totes les disciplines.

Foto: Christina @ wocintechchat.com on Unsplash

VEURE TOTS ELS ARTICLES RELACIONATS

Anar al contingut