Els objectius globals de desenvolupament sostenible necessiten objectius més clars i mesurables, segons un nou informe d'experts científics

Segons un nou informe publicat avui pel Consell Internacional de la Ciència (ICSU) i el Consell Internacional de Ciències Socials (ISSC), els ODS ofereixen una "millora important" respecte als seus predecessors, els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM). No obstant això, l'informe troba que dels 169 objectius per sota dels 17 esborranys d'objectius, només el 29% estan ben definits i es basen en les darreres evidències científiques, mentre que el 54% necessita més treball i el 17% són febles o no essencials.

París, 13 de febrer de 2015 - Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) proposats de l'ONU, un conjunt universal d'objectius per guiar el desenvolupament internacional fins al 2030, lluitaran per assolir els seus objectius polítics declarats sense objectius més clars i mesurables. segons un nou informe publicat avui pel Consell Internacional de la Ciència (ICSU) i el Consell Internacional de Ciències Socials (ISSC).

Els autors troben que, en general, els ODS ofereixen una "millora important" respecte als seus predecessors, els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), amb una millor comprensió de la interacció entre les dimensions social, econòmica i ambiental. I mentre que els ODM només tractaven els països en desenvolupament, el nou conjunt d'objectius s'aplicarà a tots els països del món.

L'informe troba que dels 169 objectius per sota dels 17 esborranys d'objectius, només el 29% estan ben definits i es basen en les darreres evidències científiques, mentre que el 54% necessita més treball i el 17% són febles o no essencials.

L'avaluació dels objectius, que pretenen posar en funcionament els 17 objectius que els governs aprovaran a finals d'any, és la primera d'aquest tipus que duu a terme la comunitat científica i representa el treball de més de 40 investigadors líders que cobreixen un diferents camps de les ciències naturals i socials.

No obstant això, l'informe troba que els objectius pateixen una manca d'integració, una certa repetició i es basen massa en un llenguatge vague i qualitatiu en lloc d'objectius quantitatius, mesurables, amb un termini de temps determinat.

Per exemple, pel que fa a la desigualtat, els objectius proposats són “rellevants però poc desenvolupats. La majoria s'emmarca com a activitats més que com a punts finals".

Als autors els preocupa que els objectius es presentin en "sitges". Els objectius aborden reptes com el clima, la seguretat alimentària i la salut de manera aïllada. Sense interrelació, hi ha el perill de conflicte entre els diferents objectius, sobretot els compromisos entre superar la pobresa i avançar cap a la sostenibilitat. L'acció per assolir un objectiu podria tenir conseqüències no desitjades en altres si es porten a terme per separat.

Acabar amb la fam és un objectiu important, però els investigadors adverteixen que els objectius aquí no són complets, només dos aborden directament la fam i la desnutrició, "i fins i tot per a aquells, la formulació és confusa i potencialment contradictòria". També esmenten que acabar amb la fam significa més que una agricultura sostenible. La desigualtat és un factor important que "no s'inclou de manera explícita".

A més, els responsables polítics han d'entendre que la desnutrició no és només desnutrició, sinó també obesitat i la presència de deficiències de micronutrients. A més, s'ha de tenir cura de vèncer la fam, augmentar la productivitat agrícola i evitar impactes adversos sobre la base de recursos naturals. Com a exemple més de la interrelació d'objectius, els investigadors assenyalen que no es pot fer front a la derrota de la fam sense garantir l'accés universal a l'aigua potable i al sanejament.

L'ODS centrat en la salut pateix una manca de distinció entre els punts de partida molt diferents dels diferents països i no fa menció de les desigualtats dins dels països. L'objectiu que se centra en el VIH/sida, la tuberculosi, la malària, l'hepatitis i les malalties transmeses per l'aigua "sona com un esglaó per a les malalties infeccioses", però ignora les infeccions emergents com l'Ebola i les noves soques de grip.

"Els objectius han de ser sòlids, mesurables i han de guiar eficaçment la implementació", va dir Anne-Sophie Stevance, coordinadora principal de l'informe. "L'informe mostra clarament com es podrien consolidar els objectius i apunta als enllaços que seran fonamentals per gestionar les sinergies i evitar els compromisos". Per exemple, un augment de l'ús de les terres agrícoles per ajudar a acabar amb la fam pot provocar la pèrdua de biodiversitat, així com un ús excessiu i/o contaminació dels recursos hídrics i efectes aigües avall (probablement negatius) sobre els recursos marins que, al seu torn, podrien agreujar les preocupacions de seguretat alimentària.

L'informe es publica abans d'una reunió important de l'ONU del 17 al 20 de febrer on els governs negociaran una declaració global que servirà com a visió general del marc dels ODS.

L'informe dels científics destaca la necessitat d'un "objectiu final" per proporcionar una visió tan gran. "El 'final final' dels ODS en combinació no està clar, ni tampoc com els objectius i objectius proposats contribuirien a aconseguir aquest objectiu final", escriuen els autors. Recomanen que aquest meta-objectiu sigui "una qualitat de vida pròspera i alta que es comparteixi i es mantingui equitativament".

"Aquesta és una oportunitat perquè la ciència sigui soci en el procés de desenvolupament posterior al 2015 i doni suport a la presa de decisions basada en l'evidència. Per a la ciència, això significa connectar els punts entre disciplines que solen funcionar de manera independent les unes de les altres", va dir Stevance.

SOBRE EL CONSELL INTERNACIONAL DE LA CIÈNCIA

El Consell Internacional per a la Ciència (ICSU) és una organització no governamental amb membres globals d'organismes científics nacionals (121 membres, que representen 141 països) i Unions Científices Internacionals (31 membres). Mobilitza el coneixement i els recursos de la comunitat científica internacional per enfortir la ciència internacional en benefici de la societat.

SOBRE EL CONSELL INTERNACIONAL DE CIÈNCIES SOCIALS

L'ISSC és una organització no governamental independent establerta per la UNESCO el 1952. És l'òrgan principal de representació de les ciències socials, econòmiques i del comportament a nivell internacional. La seva missió és augmentar la producció i l'ús del coneixement de les ciències socials per al benestar de les societats d'arreu del món.

CONTACTES

Denise Young, cap de comunicacions del Consell Internacional de la Ciència

correu electrònic: denise.young@icsu.org

Telèfon: + 33 1 5115 1952

Johannes Mengel, editor en línia/oficial de comunicacions, International Council for Science

correu electrònic: johannes.mengel@icsu.org

Telèfon: + 33 1 45 25 32 56

VEURE TOTS ELS ARTICLES RELACIONATS

  • Exempció de responsabilitat: Les traduccions les genera automàticament Google Translate i poden contenir errors. L'ISC no es fa responsable dels danys o problemes que puguin sorgir d'aquestes traduccions. Pots enviar els teus comentaris enviant-nos un correu electrònic a webmaster@council.science
    Nota: Tingueu en compte que la "Cimera de la Ciència a l'Assemblea General de les Nacions Unides" del setembre de 2023 no és un esdeveniment del Consell Internacional de la Ciència. L'International Science Council no té cap associació amb aquest esdeveniment ni amb l'organitzador de l'esdeveniment.
    • Anar al contingut